Follet Gombau ed. 98 -6Q- 25 marzo 2003

Hola menuts! Com va això? Comenceu a despertar-vos ja de la letargia hivernal!? Si us hi fixeu, la mare natura ja fa dies que ha començat; el groc de les mimoses, el blanc dels ametllers, el rosa dels presseguers, mil i una petites flors comencen a pintar de colors prats i boscos... l’hivern, lentament, es va extingint.

La Tordera, s’està tornant a convertir en “El Tordera”; és a dir, amb més de 365 dies actualment de cabal fix i ininterromput, passa de ser “la”, de riera, a “el”, de riu. 

Això, juntament amb el fet que ha començat la reforestació del marge dret; i dic reforestació perquè prèviament havia estat arrasat literalment el bosc de ribera que hi havia, fan que tornem a gaudir del riu, i no de l’antiga riera a la que ens havíem acostumat els darrers anys.

Quan parlem de reforestació en aquest país, a tots ens ve a la memòria la imatge de perfectes fileres en terrasses de petits arbres esquitxant hectàrees i, hectàrees de socarrimades muntanyes. Reforestar és tot un art; la natura té regles, regles que s’han de respectar, i de ben segur, no són les regles dels humans. Llavors, serà força difícil per aquells que hagin de realitzar aquesta tasca, ja no demano poder aconseguir reproduir l’escenari d’una selva sud-americana, com a la filmació del desembarcament de Colom, sinó tant sols aconseguir la minsa varietat de fauna i flora de fa poc més d’un any.

Però, que n’és de singular i curiosa la mare natura! Aquest hivern, quan el riu presentava el seu aspecte més deplorable, ens delectà amb la presència d’un estol amb nou exemplars d’oques vulgars o silvestres (Anser anser). Aquestes, s’aturaren uns dies per reposar del seu viatge migratori.

Malauradament, es poden contar amb els dits d’una ma les vegades que l’història recull observacions d’oques als països catalans; per contra, sortosament els darrers anys, hem observat exemplars fixes als aiguamolls empordanesos i al Delta de l’Ebre. 

Les oques, són unes de les anàtides més grans que existeixen, poden arribar a pesar quatre quilos. L’oca silvestre es diferencia de les seves cosines, sobretot de la salvatge (Anser fabalis), principalment pel color de les seves potes que són rosades per a la primera i grogues per a la segona. També el color del plomatge és un traç característic, pràcticament gris per l’oca vulgar i marró clar pel que fa a la varietat salvatge.

Bé menuts, potser tenim sort i les futures generacions de blanencs podran gaudir amb la imatge d’un riu viu; en el qual les oques s’hi puguin aturar per delectar-se –encara que només sigui una estoneta!-. I recordeu, per minimitzar el nostre impacte sobre la natura; recicla, redueix i reutilitza... a reveure menuts!