Vull recuperar tot un seguit d'articles, que per motius personals, es van publicar des d'el més estricte anonimat, sota el pseudònim de C-lia.
Vaig tenir l'oportunitat, i la sort, de col·laborar també al "Ben Fresc Magazine", aquest va ser el primer article publicat al setembre del 2009.
—Innumerables son les propietats i virtuts d’un dels principals ingredients de la nostra cuina mediterrània: l’oli d’oliva.
El nostre “or líquid”, com alguns l’anomenen, es converteix a posteriori en un dels residus domèstics més difícils d’eliminar; de fet, tots els olis de cuina ho son!
Antigament, les nostres avies (sabies ecologistes, que ho reutilitzaven tot) en feien sabó: després de bullir-lo amb sosa càustica, i mitjançant una reacció química anomenada saponificació, s’obtenia un immillorable sabó domèstic.
Però això avui dia està reservat tan sols pels ecologistes més puristes; la realitat és que diàriament en produïm una important quantitat d’oli domèstic residual, i molta gent no em sap que fer amb ell: uns, l’aboquen directament per la pica.
Un greu error! Doncs, no tan sols embussa les canonades, sinó que també col•lapsa i fa malbé les depuradores encarregades del tractament de les aigües residuals a on finalment arribarà.
D’altres, el llencen directament a la galleda de les escombraries, absorbint-lo prèviament en papers de diari o de cuina. Aquestes escombraries, arribaran finalment a l’abocador comunal a on poden contaminar els aqüífers subterranis; en realitat, és una manera d’amagar la brutícia sota l’estora!
La solució més adient avui dia, tot i que demana de la nostra col•laboració personal, passa per emmagatzemar-lo en una ampolla de plàstic que reutilitzarem per aquest ús; i que, un cop plena, portarem a la deixalleria més propera. Allà, trobarem un lloc adient i específic a on dipositar-lo: per una banda l’oli, i per l’altre, l’ampolla de plàstic utilitzada.
(C-lia) 09/2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada