10 de març 2019

El follet Gombau. Els conills. Kids 83 edic. Nov-Dic 2018


El Follet Gombau.  
Novembre - Desembre 2018 (6Q)

Hola menuts! Si a la anterior edició varem parlar de la llebre, en aquesta ho farem dels seus simpàtics cosins: els conills (Oryctolagus cuniculus)

El conill de bosc, és un mamífer rosegador que s’alimenta principalment de tota mena de vegetals, hortalisses, llavors i arrels; cosa que no agrada gaire als pagesos. Però, tot i ser un mal son per als agricultors, forma part essencial de la cadena tròfica, es a dir: son el principal aliment de moltes especies de predadors, com ara el linx i l’àliga, fins al punt de dependre la seva supervivència.

El conill de bosc te un pelatge llanut i espès d’un color grisenc i tons bruns. La seva silueta és rabassuda, molt al contrari que la seva cosina la llebre, molt més estilitzada. Les orelles son llargues i les potes del davant curtes, d’aquí que caminen fen saltirons. Els ulls, també son grans i la cua curta i de color blanc, cosa que els identifica inconfusiblement a l’hora de fugir a corre cuita.

Els conills viuen en comunitats i fan niu en un cau subterrani, un complex sistema de galeries que tan mateix fa les vegades de refugi a la colònia davant els possibles predadors. Els conills neixen nus i cecs a l’intimida’t del seu cau, i ràpidament engreixaran i sortiran a l’albada o a la vesprada a menjar herba fresca amb la seva mare i d’altres membres de la colònia.

Els conills estan molt arrelats a la cultura popular; son força coneguts els conills de Pasqua: Una antiga tradició de les cultures germàniques i anglosaxones, tot i que la tradició catòlica diu que el conill fou un dels missatgers de la resurrecció de Crist i que regalava ous pintats, xocolata i llaminadures als nens durant la Pasqua per recordar aquest fet.

Darrerament, s’ha posat de moda tenir conills nans com a mascotes en una gàbia de petites dimensions a casa. La veritat es que son uns animalons molt bufons, però heu de recordar que tenir una mascota a casa és una responsabilitat i per tant hem de ser molt conscients de les necessitats bàsiques dels nostres companys animals.

A reveure menuts! I recordeu sempre les 3xR’s: Redueix, recicla i reutilitza.




6Q.

El follet Gombau. El rossinyol. Kids 85 edic. Mar-Abr 2019


El Follet Gombau.  
Març-Abril-2019 (6Q)

Hola menuts! Amb la arribada del bon temps els arbres fruiters esclaten en un ventall d’aromes i colors. I tant mateix, també ens arriben un munt d’ocells per fer niu a les nostres contrades. Un dels visitants mes primerencs i que anuncia l’arribada amb el seu encisador cant melodiós, és el rossinyol (Luscinia megarhynchos).

És un ocell petit, d’un color bru, terrós o marronós, excepte la cua que és més aviat vermellosa. El rossinyol  s’alimenta principalment d’insectes, cucs, aranyes i fruits que troba al terra del bosc. El trobarem, gairebé sempre, fen saltirons entre les bardisses i les branques dels matolls als boscos de ribera, a on agrada de fer el niu.

Els seu cant és únic, sense cap mena de dubte, el més melodiós de tots els ocells cantaires. Agrada de refilar cap al tard o el vespre, emplenant la foscor amb la seva inconfusible melodia.

El rossinyol és ocell molt arrelat a la nostra cultura, hi ha un refrany que diu el següent: “Rossinyol engabiat no vola” fen referència a que aquest ocell no suporta la captivitat i aplicant-lo a les persones que no paren mai quietes o amb molts anhels de llibertat.

Bé menuts, de ben segur que quant escolteu el seu inconfusible i melodiós refilar cap a el tard fen una passejada a la vora del riu l’identificareu de seguida.

A reveure menuts! I recordeu sempre les 3xR’s: Redueix, Recicla i Reutilitza.




                          6Q.



El follet Gombau. El liró. Kids 84 edic. Gen-Feb 2019

El Follet Gombau.  
Gener-febrer-2019 (6Q)

Hola menuts! Amb l'arribada del fred el bosc, i tots els seus habitants, cauen en una llarga letargia a fi de sobreviure a les dures condicions climatològiques del cru hivern. D'entre aquests dormilegues, hi ha un de molt curiós: El liró, rat dormidor o rata cellarda (Eliomys quercinus).

Aquest petit rosegador s'ha guanyat el nom de rat dormidor per ser un dels rosegadors que s'endormisquen durant tot l'hivern en un petit i càlid cau a la soca d'un arbre o un raconet del jardí; i despertarà de la seva hibernació un cop les agradables temperatures de la primavera tornin de nou.

El rat dormidor és de la mida d'un petit ratolí amb grans orelles i una cua llarga de color negre. El que el fa inconfusible és la mascara de color negre que l'hi envolta els ulls. De color blanc a la panxa, presenta una esquena de color bru i grisós. La cua és molt llarga i també és de color negre.

És un animal de costums nocturnes, i a la cultura popular s'ha guanyat la fama de ser uns dels follets del bosc, doncs sabem que hi són, però també molt difícils de veure'ls. Donat el seu costum d'aletargar-s'hi hi ha una dita popular que diu: “dormir com un liró”, fen referència a la seva particularitat de passar-se tot el hivern dormin com, això, un liró.

Bé menuts, de ben segur que durant aquests mesos de fred no els arribareu a veure’ls, però com els follets, de ser hi són!

A reveure menuts! I recordeu també al 2019 sempre les 3xR’s: Redueix, recicla i reutilitza.

   

         

          6Q.



19 de set. 2018

El follet Gombau. La llebre. Kids 82 edic. Sep-Oct 2018


El Follet Gombau.  
Septembre-Octubre 2018 (6Q)

Hola menuts! Hi ha un simpàtic animaló que forma part de la cultura popular i que molts de nosaltres confonem sovint amb el seu cosí germà. Parlem de la llebre (Lepus europaeus), que tot i assemblar-se força al conill, presenta uns trets característics  que la fan totalment inconfusible.

En primer lloc, cal destacar les orelles força llargues rematades amb una taca negre a la punta, així com les llargues potes del darrere que l’hi permeten assolir velocitats sorprenents, d’aquí la dita: “ets mes rapit que una llebre”. La seva silueta també es més estilitzada i més gran que la dels conills, molt mes rabassuts i petits. Destaquen els ulls grans de color grog, sobre el seu pelatge marró, bru i terrós que la mimetitza, per amagar-la dels predadors.

Les llebres tampoc en fan llodrigueres com els conills, fan nius sobre l’herba dels conreus, estepes i camps de cultiu, a on neixen els petits llebretons que en acabar de néixer ja estan coberts de pel i tenen els ulls oberts, per poder confondre’s amb l’entorn i assegurar la seva supervivència.

Bé menuts, les llebres surten a menjar a les darreres hores del dia o primeres del matí, i no es molt difícil veure-les fen saltirons buscant l’herba fresca de la que s’alimenten.

A reveure menuts! I recordeu sempre les 3xR’s: Redueix, recicla i reutilitza.



6Q