Revista ACTUAL nº 90
El Follet Gombau (6Q)
Hola menuts! Com anem? Finalment -respectant els inexorables cicles còsmics- ha arribat l’estiu; ja ho diuen els avis: -“El temps és boig!”- Potser... el boig, no és el temps...
El cert és que els organismes mundials, sembla ser que comencen a moure el cul, per intentar aturar aquesta bogeria climàtica, i aconseguir l’utòpic somni d’un món sostenible al qual poguem parasitar il·limitadament.
La CEE, per exemple, recomana -pròximament obligarà- a les grans empreses (principals transformadors del medi natural) l’aplicació de les noves normatives medi-ambientals que fan referència al reciclatge total dels seus productes com a eix principal de la seva política. Els organismes oficials, promouen els seus municipis amb eslògans com: “Paradís Natural” o, “Amb la Natura”... deixant de banda, que això ven, també s’hauria de complir.
Curiosament, el nostre municipi, també. Blanes, presumeix de ser ‘el portal de la Costa Brava’, tothom sap que aquesta, comença a Sa Palomera, i des d’aquí fins a la Cala Treumal on s’acaba la porció de Costa Brava que pertany al nostre territori. L’adquisició, finalment, per una empresa privada de la finca de Pinya de Rosa, posarà fi a l’únic penya-segat verge que hi ha a la nostra costa blanenca. Tot i que des de l’ajuntament hi ha veus que diuen que a ran de mar no s’hi podrà construir; -de fet, no caldria que ho digués l’ajuntament, doncs la llei de Costes obliga a deixar lliure la façana costanera.- tots sabem que dependrà de les ofertes i pactes entre ells.Per aquells qui no coneixen la finca de Pinya de Rosa; es tracta del darrer bosc mediterrani costaner que resta intacte -mercès a la seva inaccessibilitat-, al nostre territori.
Tot un ventall de fauna hi viu tranquil·la -fins avui- en aquest indret; guilles, conills, teixons, talps i fures, entre els mamífers; tudons, tórtores, picots, perdius i tot un munt d’ocells petits: caderneres, mallerengues, verdums, pinsans, entre d’altres, vull remarcar la presència estiuenca dels falcons a l’espadat i la comunitat blanenca de gavians argentats que l’habita.
D’altra banda, la diversitat floral és força important, tant per les varietats autòctones, com per les espècies introduïdes en tractar-se d’una antiga zona de jardins. Cal destacar la presència dels darrers pins mediterranis; que com guerrers resten impassibles arrelats al fràgil ecosistema dels penya-segats, s’enfonsen entre les fissures i les esquerdes de la roca, i lluiten, dia a dia, amb la brava mar per assegurar la seva supervivència.Ara tot això està condemnat a desaparèixer definitivament per l’especulació immobiliària, en el millor dels casos; respectant la Llei de Costes, es farà realitat el Camí de Ronda que, formant part del projecte GR-92 (Camins de Gran Recorregut), hauria de recórrer tota la costa catalana des del Cap de Creus fins al Delta de l’Ebre.
Recordem que el nostre municipi és l’únic de tota la costa catalana que no ha respectat el manteniment del traçat a ran de mar.
Bé menuts, si teniu l’oportunitat, aneu fins al mirador cap al tard i gaudiu de com era la Costa Brava blanenca els darrers mil·lenis.
I recorda, aquest estiu: Recicla, Redueix i Reutilitza... a reveure menuts!
6Q.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada