follet Gombau ed. 103 -(6Q)- 11 agosto 2003

El follet Gombau

- Hola menuts! Tot bé? Molts de vosaltres, de ben segur, gaudint de les desitjades vacances; el merescut “temps d’oci” arriba finalment per a molts. Dos o, potser, tres setmanes, perquè els pobres humanets a l’etapa productiva desconectin de la seva rutina diària, e irònicament, tornin a produir... Precisant; les nostres viles, tant la de Blanes com la de Lloret, viuen bàsicament d’això: de les vacances dels altres. La nostra societat és així -això no vol dir que no es pugui canviar-. De fet, evoluciona; de no fer-ho, desapareixeria inevitablement.
No sé qui va dir una vegada: “Podem saber com és una societat tan sols tafanejant la seva galleda d’escombraries...” Actualment això, de fet, no seria vàlid, doncs ara -tant mateix, fruit d’aquesta esmentada evolució- en tenim tres galledes per recollir-les.
Sortosament, l’hàbit del reciclatge domèstic actualment és una realitat. Un sistema eficaç i selectiu de recollida, així com l’indispensable col·laboració ciutadana, garanteixen el reciclatge de gairebé el 80% de l’antiga brossa, principalment: paper, cartró, vidre i llaunes, ja siguin aquestes d’alumini o llautó. L’altre 20% restant, pertany a la part orgànica, que -malauradament- encara es llença al contenidor de la brossa mixta -el verd-.
Un altre exemple d’adaptació a les escombraries del segle XXI, el trobem en les gavines. Aquestes aus, en un esglaó evolutiu, passen de ser: els escombriaires del mar, a alimentar-se dels escombreries humans. Són principalment els gavians; argentats i foscos, els principals promotors d’aquesta adaptació, fins a tal punt, que esdevé una amenaça per a l’ésser humà. Tal cosa, ens obliga a regular i controlar artificialment la seva població.
No totes les gavines en són escombriaires! Ben al contrari, els seus cosins, els xatracs -gènere Sterna- són aus que freqüentment es confonen amb les gavines, sobretot amb la comuna, també amb el cap fosc, i que s’alimenten principalment d’organismes aquàtics i no de detritus. Malauradament, els neòfits l’hi atribueixen la mateixa mala fama de: “rates del mar”.
El més abundant a les nostres costes de tots ells, és la varietat comuna (Sterna hirundo), tot i que el menut i el bec-llarg, també en són habituals. La seva silueta estilitzada i acabada amb una cua enforcada, típica de tots els xatracs; els fans fàcilment diferenciable de les gavines. Tant mateix, un cap de color negre i el dors argentat, els confonen.
Bé menuts, quant cap al tard passegeu per la vora de mar i per sobre de les seves blaves aigües veieu volar els estols de gavines; fixeu-vos amb atenció, doncs... potser son xatracs! I recordeu, a l’estiu també: recicla, redueix i reutilitza... Bones vacances a tothom!

 ed. 103 -(6Q)- 11 agosto 2003