follet Gombau ed. 102 -(6Q)- 18 julio 2003

El follet Gombau.

Martinet de nit (Nycticorax nycticorax).

- Hola menuts... Calor, oi? Bé, ja és el que toca. Durant l’estiu -tanmateix a l’hivern, l’altre extrem- tots els éssers vius pateixen una sèrie de modificacions en el seu metabolisme per adaptar-se a les condicions extremes del medi; aquestes són l’única garantia de supervivència de la seva espècie.
Molts de vosaltres, llegireu aquest article còmodament asseguts a la fresca de l’aire condicionat -perdó!, ara es diu climatitzat-. Si més no, alguns de vosaltres també us haureu dutxat un parell de vegades i, finalment, encara continuareu maleint els ossos del pobre home del temps!
Una adaptació artificial al medi comporta una sèrie de riscos. No vull dir deixar de dutxar-se! o no fer un ús racional dels aparells d’aire climatitzat -recordeu que una temperatura de confort és de 21ºC, a l’hivern portem màniga llarga, i tantmateix, estalviem energia-. El fet de viure en un món asèptic ens hi fa vulnerables i, inevitablement, ens condueix a l’extinció.
La Tordera -i dic la perquè se’ns ha tornat a secar, igual que la majoria d’arbres que es varen replantar-, com a ésser viu que és, s’intenta adaptar a les agressions patides -les ferides es tornen cicatrius- i el canyar i les mil i unes plantes silvestres tornen a entapissar la seva ribera. Malauradament, alguns desaprensius -ara que la pista des de la dessaladora, els hi ha posat “a huevo”- continuen abocant deixalles i runes a la seva ribera.
Tot i així, aquesta primavera hem pogut gaudir de la presència excepcional d’una parella de martinets de nit (Nycticorax nycticorax) que, sortosament, han portat al món un nou martinet per a goig de les futures generacions.
El martinet de nit és un ocell migratori, que els darrers anys ha sofert, igual que els seus cosins, els esplugabous, una important expansió al territori català.
Es tracta d’un ocell força característic; unes llarguíssimes plomes occipitals de color blanc pengen sobre el seu cap negre. El pit, també blanc, contrasta amb el negre plomatge del dors. És, més aviat, rabassut en front l’esvelta silueta de la majoria dels agrons i reben el seu nom, principalment, per la seva activitat crepuscular.
Una particularitat d’aquestes aus són les llargues plomes del cap -occipitals-. Aquestes, tenen la funció d’apaivagar, en ser aixecades -com si de banderes de pau es tractessin- l’extremada agressivitat dels polls de la majoria dels agrons. De no ser així, els progenitors serien atacats -com qualsevol altre enemic- pels seus propis fills.
Bé menuts... a gaudir de l’estiu! I, si teniu l’oportunitat; una passejada cap al tard per la vora de la Tordera, quan el sol és a punt d’anar a dormir, es converteix en un dels espectacles naturals que les vostres retines poden memoritzar per sempre... I recorda; també a l’estiu, recicla, redueix i reutilitza... A reveure menuts!

ed. 102 -(6Q)- 18 julio 2003