follet Gombau ed. 104 -(6Q)- 16 septiembre 2003

El follet Gombau

Hola menuts! Som a les portes de la tardor, i inexorablement, el cicle continua; l’estiu toca a la fi. És l’hora de fer balanç i, sense cap mena de dubte, ha estat un estiu molt dur per a la fauna i els boscos de la Selva en particular i, per la resta dels boscos de la Mediterrània, en general. Les fortes temperatures assolides i la manca de pluges, han provocat el desencadenament dels mecanismes de defensa per part de tots els éssers vius; a fi i efecte, d’assegurar la supervivència de la seva espècie en aquestes condicions tan extremes.
Els humans, principalment, desenvolupem mecanismes artificials: construïm vehicles i edificis; espais tancats hermèticament, aïllats de l’exterior i dotats amb els darrers equips d’aire climatitzat... però, també els éssers humans utilitzen mecanismes naturals: fer la migdiada per exemple, es un mecanisme d’adaptació al medi. El roure, els pins i d’altres espècies arbòries, perden la fulla, minvant d’aquesta manera el seu consum energètic; tudons o pardals, no han fet segones niuades, com és habitual els anys de més bonança.
Adaptar-se o morir; és la principal regla de la supervivència. Un clar exemple, per dur que pugui semblar, el trobem en l’índex de defuncions entre els humans; aquest any s’ha disparat durant els mesos estiuencs, principalment entre la gent gran i els nadons; molts pollets no han sobreviscut a les terribles temperatures i molts arbres s’han assecat completament.
Malauradament, fruit d’aquestes condicions tant extremes, hem hagut de patir molt de prop l’amenaça dels incendis forestals i, sortosament, els nostres boscatges més propers s’han escapat dels focs destructors. Hem de tenir present que els incendis forestals a la mediterrània formen part, intrínseca, del cicle de la vida. Parlem dels incendis naturals; actualment, són els menys probables, doncs gairebé el 40% dels focs són provocats intencionadament pels humans i un altre 20% per causes accidentals o fortuïtes.
Moltes espècies vegetals autòctones de la mediterrània, han desenvolupat mecanismes per adaptar-se i sobreviure després dels incendis: els pins, escampen les seves llavors fen esclatar les pinyes plenes de resina; assegurant-se així la supervivència dels nous plansons sobre les cendres de l’antic bosc. Les alzines sureres, s’aïllen amb l’escorça i tornen a rebrotar amb força a la primavera següent; les socarrimades soques del bruc i l’arboç revifaran amb les primeres pluges.
El forat deixat per un arbre, serà ràpidament recuperat per una altra espècie dintre de la lluita per la supervivència, però hem de tenir present que després d’un incendi, el bosc mediterrani es regenera; però després de dos o tres incendis seguits, sense cap mena de dubte, morirà.
Bé menuts, com deia aquell eslògan, potser una mica gastat però encara força vàlid: al bosc no juguis amb foc; i recorda les tres erres ecològiques: recicla, redueix i reutilitza... A reveure menuts!

ed. 104 -(6Q)- 16 septiembre 2003