follet Gombau ed. 101 -(6Q)- 15 junio 2003

El follet Gombau

Tortuga Llaüt (Dermochelys coriacea).

Hola menuts! Què tal la ressaca electoral? Bé oi? Sincerament, mira que en sou de complicats els humans! L’equilibri de les coses -caòticament ordenades-, passa a ser decisió -democràtica, però decisió- d’uns quants (o d’un en el pitjor dels casos) éssers humans durant un període de temps -també humà per cert-.
La Mediterrània, mare de la nostra cultura, necessita d’aquestes decisions humanes per -malauradament- defensar-se de nosaltres mateixos. Les darreres dades, ens indiquen que, si contínuem devorant el manà a aquest ritme, la mare dels ous es perdrà per sempre. Seria força llarg d’enumerar, una per una, les diferents agressions que en pateix la nostra Mediterrània.
Però, a nivell individual el que sí podem fer per salvar-la -fins que les lleis humanes ho facin-, és canviar la nostra actitut davant les coses. Hàbits com els d’anar a agafar musclos o petxines, pescar els ‘pezqueñines’, agafar crancs o garotes, són actituts que, d’una manera no tant dràstica com la de l’abocament del “Prestige”, poden arribar a espoliar i destruir part de la façana costanera.
Sortosament no tot està perdut encara. L’amic Ros ens explicà a la darrera edició de l’Actual que espècies com el “Llorito” es tornen a refer del seu extermini, d’altres s’estan expandint. La tortuga Llaüt (Dermochelys coriacea), espècie fonamentalment atlàntica en pot ser un bon exemple, doncs darrerament comença a ser força observada a les nostres costes.
De totes les tortugues marines, la Llaüt és la més gran de totes; pot arribar a fer fins a dos metres de llargada -més que la talla d’un humà mitjà- i als set cents quilos de pes en arribar a l’estat adult. Una altra particularitat que la diferencia de les seves cosines és el fet de no tenir la closca feta d’escuts cornis com la resta, sinó per una gruixuda pell coriàcia -d’ací el seu nom llatí-, composta per infinitat de petites escates.
Es molt fàcil d’identificar-la a la natura: la seva silueta és afilada, recordant la forma de l’instrument musical del mateix nom. També presenta de cinc a set franges longitudinals a mena de crestes de color més clar sobre els fons bru fosc de la closca, fent-la d’aquesta manera molt fàcil de reconèixer-la a un primer cop d’ull.
Un del problemes més greus que actualment pateixen les tortugues marines són els residus de porexpan, aquest suro sintètic de color blanc, que es desfà en forma de petites boletes. Doncs bé, les tortugues es mengen aquestes boletes pensant-se que son ous d’altres peixos i -malauradament- després no poden tornar a submergir-se, restant surant a la superfície, a la deriva de les marees. Inevitablement, moren per inanició, insolació o, dessagnades per les agressions de les gavines i d’altres predadors.
Bé menuts! A la platja i al mar recorda també les tres erres: recicla, redueix i reutilitza. La nostra Mediterrània i les tortugues ens ho agrairan... A reveure companys!

ed. 101 -(6Q)- 15 junio 2003