Per 6Q.
Hola menuts!
Els gossos són potser les mascotes més comuns a les nostres llars, però totes les diferents races de gossos a les que estem habituats, provenen d’una arrel comuna: El Llop ibèric (canis lupus signatus).
Els llops, igual que els humans, presenten un marcat vincle familiar: el mascle i la femella dominants, anomenats alfa, s’encarreguen d’alimentar els petits llobatons i de protegir la família de qualsevol amenaça, així com de garantir la supervivència de la resta de la manada.
Els llops adults poden arribar a pesar fins a 40 kg. El seu pelatge varia força: de colors grisosos i bruns, més foscos i accentuats a l’hivern, quan necessita una protecció extra per sobreviure a les dures condicions meteorològiques dels seus territoris hivernals a l’alta muntanya. Per contra, a l’estiu són molt més clars, predominant els bruns clars i vermellosos, per poder mimetitzar-se així amb l’entorn dels boscos on habita. Els ulls són d’un penetrant color ambarí, i tot i que recorda en mida, color i grandària al nostre conegut pastor alemany, la seva silueta és pràcticament inconfusible respecte a la dels gossos domèstics.
Un dels trets més característics del comportament dels llops és el seu penetrant ulular, audible a centenars de quilòmetres, sobretot en la foscor de la nit. No té altra finalitat que la de mantenir la cohesió de la manada, i la de fer saber a la resta de manades properes que ells dominen aquest territori de caça.
El llop ibèric, tot i estar envoltat d’un halo de misteri, i de ser protagonista de mil i una anècdotes on sempre apareix com una bèstia ferotge, no deixa de ser un animal captivador, meravellós i enigmàtic, que forma part insubstituïble dintre de la nostra piràmide ecològica i on ocupa el lloc de depredador predominant.
A reveure menuts!
I recordeu sempre les 3xRs: Redueix, Reutilitza i Recicla.
6Q.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada