follet Gombau ed. 142 -(6Q)- 10 noviembre 2006

El follet Gombau

- Hola menuts! Sorprèn aquesta tardor -millor podríem dir segona primavera- tan estranya, oi!? Bé, potser és un cop més l’evidència del canvi climàtic que patim. Sortosament, el bosc s’ha emplenat de la fullaraca caiguda dels arbres, que es preparen per afrontar els rigors del pròxim hivern. Un d’aquests arbres que perd la fulla a la tardor és el Freixe de fulla gran (fraxinus excelsior). Originari d’Europa, pertany a la família de les Oleàcies, i és un arbre de creixement força ràpid que pot arribar als 30 metres d’alçada i, excepcionalment, fins als 45 metres en exemplars centenaris, tot i que no arriben a viure més de dos-cents anys com a màxim. El freixe agrada dels llocs humits i el trobem sempre arrelat als marges de rius i rierols. Aquests exemplars de la ribera del Tordera, dels què parlem avui, són els darrers supervivents de l’antic bosc de ribera que tapissava els marges del riu. Una particularitat dels freixes és la forma en què es reprodueixen: les llavors presenten una membrana anomenada sàmara que com si d’una vela es tractés, aprofiten el vent per escampar-se lluny de l’arbre mare. Els freixes són arbres força arrelats a la nostra cultura; antigament s’utilitzaven les seves fulles pel seu suau efecte laxant, antiinflamatori i antifebrifug. Actualment, la seva fusta, molt dura i resistent a les vibracions, és força valorada en la fabricació de mànecs per martells, destrals i eines en general. Bé menuts, si voleu gaudir d’una magnífica passejada i delectar-vos amb la contemplació d’aquests supervivents i centenaris exemplars de freixe, heu de fer un volt pel marge de la Tordera fins al Delta, un lloc actualment recuperat per ús lúdic; els trobareu a l’alçada del Club de Tennis! A reveure menuts, us espero al web! I recordeu les 3xR = Redueix, Reutilitza i Recicla.

ed. 142 -(6Q)- 10 noviembre 2006