El Follet Gombau
Hola menuts! En primer lloc, agrair-vos els
suggeriments i comentaris que m’arriben a la web; gràcies de tot cor! Us
vull animar a continuar explorant junts la natura; el món que ens
envolta és únic i meravellós!!!
Els dies ja són ben curts i el groc amortit de les fulles dels
arbres ens indica la cíclica arribada de la tardor. El bosc pareix els
saborosos fruits concebuts a la primavera: castanyes, cireretes de
pastor, avellanes, mores, glans, bolets... Tot un festival per delectar
els nostres sentits!!!
Tanmateix, les nostres ciutats i pobles
creixen i es modifiquen com un ésser viu, en una constant transformació
per assegurar la seva pròpia supervivència; alguns d’aquests pobles, no
tindran més sortida que annexionar-se a d’altres més grans, perdent la
seva identitat i convertint-se en perifèrics dels predadors més grans.
És la primera regla de la supervivència: el peix gran es menja al petit.
Edificar,
construir, transformar... Sempre rep el més dèbil: la natura! L’ésser
humà, tot poderós, responsable directe d’aquesta transformació constant,
modifica a voluntat el paisatge; ara, desapareix mig bosc de Rabassa
per fer una monumental bassa de reg, o, apareix de sobte un “camí
particular” al marge dret del Tordera, entre la nova depuradora i la
captació d’aigües de Lloret.
Absurdament, els nous propietaris
d’aquesta finca col·loquen uns rètols on informen (de moment; doncs no
trigaran gaire a barrar el pas) de la particularitat d’un camí de lliure
pas (pel fet d’entrar dins del límit de la riba del riu i dels cinc
metres propietat de l’Agència Catalana de l’Aigua). Si fins aleshores,
centenars de caminants i ciclistes l’utilitzàvem per anar fins a la
veïna Tordera sense haver de travessar la perillosa via del ferrocarril,
d’ara endavant, o ens haurem de barallar constantment amb els ignorants
propietaris o, submisament, haurem de fer una llarga volta per evitar
travessar la temuda via del tren. És per això que, un cop més, us demano
seny: aquest camí ha de restar obert i, tant el riu com la seva riba
han de ser protegits d’una vegada per totes! Blanes resta molt lluny
encara de polítiques mediambientals tan efectives i exemplars com la de
les veïnes poblacions de Malgrat de Mar i Tordera: la primera, amb un
projecte pioner entre les poblacions turístiques de sol i platja, que
protegeix íntegrament les dunes litorals del Maresme. Envejable! I la
segona, amb la preservació integral dels seus fantàstics aiguamolls, on,
miraculosament, podem observar els tímids blauets i la fugaç merla
aquàtica, èxtasis d’ornitòlegs i amants de la natura.
Bé menuts,
sortiu a bosc (encara ens queda algun) i delecteu-vos amb els grocs i
daurats de les fulles dels roures, amb la subtil aroma de fullaraca
humida dels bolets i amb les delicioses i saboroses castanyes. I,
recordeu: Recicla, redueix i reutilitza... A reveure menuts, us espero a
la meva web: www.telefonica.net/web2/elfolletgombau

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada