12 de març 2012

follet Gombau ed. 117 -6Q- 19 octubre 2004

El Follet Gombau

Hola menuts! En primer lloc, agrair-vos els suggeriments i comentaris que m’arriben a la web; gràcies de tot cor! Us vull animar a continuar explorant junts la natura; el món que ens envolta és únic i meravellós!!! Els dies ja són ben curts i el groc amortit de les fulles dels arbres ens indica la cíclica arribada de la tardor. El bosc pareix els saborosos fruits concebuts a la primavera: castanyes, cireretes de pastor, avellanes, mores, glans, bolets... Tot un festival per delectar els nostres sentits!!!
Tanmateix, les nostres ciutats i pobles creixen i es modifiquen com un ésser viu, en una constant transformació per assegurar la seva pròpia supervivència; alguns d’aquests pobles, no tindran més sortida que annexionar-se a d’altres més grans, perdent la seva identitat i convertint-se en perifèrics dels predadors més grans. És la primera regla de la supervivència: el peix gran es menja al petit.
Edificar, construir, transformar... Sempre rep el més dèbil: la natura! L’ésser humà, tot poderós, responsable directe d’aquesta transformació constant, modifica a voluntat el paisatge; ara, desapareix mig bosc de Rabassa per fer una monumental bassa de reg, o, apareix de sobte un “camí particular” al marge dret del Tordera, entre la nova depuradora i la captació d’aigües de Lloret.
Absurdament, els nous propietaris d’aquesta finca col·loquen uns rètols on informen (de moment; doncs no trigaran gaire a barrar el pas) de la particularitat d’un camí de lliure pas (pel fet d’entrar dins del límit de la riba del riu i dels cinc metres propietat de l’Agència Catalana de l’Aigua). Si fins aleshores, centenars de caminants i ciclistes l’utilitzàvem per anar fins a la veïna Tordera sense haver de travessar la perillosa via del ferrocarril, d’ara endavant, o ens haurem de barallar constantment amb els ignorants propietaris o, submisament, haurem de fer una llarga volta per evitar travessar la temuda via del tren. És per això que, un cop més, us demano seny: aquest camí ha de restar obert i, tant el riu com la seva riba han de ser protegits d’una vegada per totes! Blanes resta molt lluny encara de polítiques mediambientals tan efectives i exemplars com la de les veïnes poblacions de Malgrat de Mar i Tordera: la primera, amb un projecte pioner entre les poblacions turístiques de sol i platja, que protegeix íntegrament les dunes litorals del Maresme. Envejable! I la segona, amb la preservació integral dels seus fantàstics aiguamolls, on, miraculosament, podem observar els tímids blauets i la fugaç merla aquàtica, èxtasis d’ornitòlegs i amants de la natura.
Bé menuts, sortiu a bosc (encara ens queda algun) i delecteu-vos amb els grocs i daurats de les fulles dels roures, amb la subtil aroma de fullaraca humida dels bolets i amb les delicioses i saboroses castanyes. I, recordeu: Recicla, redueix i reutilitza... A reveure menuts, us espero a la meva web: www.telefonica.net/web2/elfolletgombau

 ed. 117 -6Q- 19 octubre 2004

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada