follet Gombau ed. 118 -(6Q)- 9 noviembre 2004

El follet Gombau

Hola menuts! Com anem? Després d’un mes d’octubre anormalment càlid, arriba per fi, la desitjada neu a les muntanyes. L’alta muntanya pirenaica, tot i estar de dol per la mort a mans d’uns caçadors de la darrera ossa pirinenca: desapareixen així, qualsevol esperança de continuïtat d’aquesta espècie en aquest planeta nostre; es torna a vestir amb el seu gèlid i lluminós mantell de color blanc... Durant la tardor, tots els animalons del bosc es preparen per sobreviure al llarg hivern que ha de venir: els esquirols omplen el rebost d’energètiques aglans, els tudons i senglars engreixen suficient per suportar l’escassetat d’aliments durant els pròxims i llargs mesos, fins i tot els arbres es desfullen en un mantell de mil i un colors daurats per sobreviure a la letàrgica estació. Darrerament, és cada cop més freqüent observar per aquestes dates els grans estols d’estornells, que cada dia cap el tard, sobrevolen les ciutats formant dibuixos surrealistes al cel i, posteriorment, s’arrepleguen en mig d’un gran aldarull en les arbredes més càlides de les viles per passar-hi la nit tots calentets. L’estornell, anys enrere, era un ocell d’ambients ruderals, fins que la manca de predadors i la modificació del seu hàbitat –com sempre, mercès a la intervenció humana-, ha permés una espectacular proliferació, convertir-se així en un veritable problema de salut pública. La quantitat d’excrements que es produeixen en una sola nit, òbviament proporcional al número d’individus que augmenta a mida que avança el fred, sol ser tant enorme que poden arribar a cobrir completament places i jardins. Deixant de banda la irritació dels conductors que troben els seus vehicles completament empastifats a l’endemà. L’estornell és un ocell de color negre amb pintes tornassolades de color verd i vermell, que el fan força atractiu. És migrador hivernant a les nostres contrades, per això podem observar els primers i grans estols cap a la tardor, provinents del centre i nord d’Europa. Per afrontar aquest problema, ciutats com Barcelona i Girona que ho pateixen des de ja fa temps, fan servir com l’únic sistema dissuasori i, fins a les hores, eficaç el de fer sobrevolar una au rapinyaire, principalment astors o falcons que són els seus predadors naturals i que allunyaran els estornells cap a les arbredes perifèriques. Absurd, oi? Per solucionar el problema que nosaltres mateixos hem produït, fem servir la mateixa solució que la natura i, irònicament, nosaltres no som capaços de reproduir! Menut! Protegeix la natura, és casa teva. I recorda: Si vols explorar la natura amb mi, em trobaràs a la: www.telefonica.net/web2/elfolletgombau


 ed. 118 -(6Q)- 9 noviembre 2004