Mmm... Que bé, ja arriba l’estiu... La calor,
els dies llargs, l’olor a mar, a orxata i gelats, és que m’agraden molt!
Prendre el sol, les nits màgiques de juliol... I els mosquits!!! Mira
que són empipadors.
Dormen quan fa més calor i a primera hora del matí o al vespre
surten a picar i xuclar-nos la sang. Són lletjos i molestos i quan
piquen et fas un fart de gratar... El que més em molesta d’ells és que
hi ha coses pels humans per repel·lir-los i pels gossos també... Però
els gats ens hem de fotr... ja m’enteneu. Es veu que hi ha un collar que
es diu ‘Scalibor’ que evita que piquin els gossos. Els mosquits
transmeten una malaltia que no té cura: la ‘Leishmaniosi’. Si a un gos
infectat el pica un mosquit, aquest serveix com a transmissor i vector
de la malaltia, és a dir; el mosquit és el taxista del paràsit, i quan
piqui a un altre gos ja li encomanarà la malaltia, així de fàcil. És una
malaltia terrible de la qual el veterinari només pot tractar els
símptomes i esperar que l’animal respongui; pinta malament. Sort que als
gats no ens passa, però els mosquits ens piquen igual i ens hem
d’aguantar.
A en “Pancho”, el veí pastor alemany, li han posat aquest
collar i pipetes. Ja està preparat per passar un bon estiu. M’alegro
per ell, perquè el mes passat va passar un calvari amb l’al·lèrgia de
les picades de puces.
Jo ja em puc calçar, perquè aquest estiu serà
molt calorós i vindran força insectes, i com sempre, els gats som els
més desafortunats. I la “Vete”, ara que la necessito per prevenir el que
sé que em passarà, ara no pot fer res per mi, només pels gossos.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada