follet Gombau ed. 136 -(6Q)- 9 mayo 2006

El follet Gombau

Hola menuts! A la majoria dels éssers humans més vulgars, la mort d’un peix, d’una planta o d’un arbre, no els hi transmet cap tipus d’emoció; és el més normal! Fins al punt que la nostra societat pot arribar a trobar bonic un ram de flors; és a dir, un ram de cadàvers! Sí, cadàvers! O com que les flors no criden, quan l’últim alè de vida se’ls esvaeix en ser tallades, no són mortes!? Sincerament, parlar sobre els morts és un xic difícil per mi; però, malauradament, avui n’he de parlar... El “Pi de Cinc Troncs” s’ho mereix! El que més em fot de tot això és la manera com ens enganyen els engalipadors polítics: - pot ser la memòria em falla encara que més aviat crec que no- però fa uns tres anys en el ple de l’ajuntament es va prometre que l’arbre seria indultat tot i la futura urbanització de la zona, i em consta que inicialment així es va fer. Però, un cop va arribar la constructora, els interessos urbanístics van convertir “Mas Troy” en “Mas Des-Troy-er”. Un munt de mentides i més mentides!! Però amb els calés ho arreglem tot: una indemnització de prop d’onze mil euros es destinarà, irònicament, a plantar nous arbres a la mateixa zona, si resulta ser cert. El pi pinyoner mediterrani és una espècie autòctona a les nostres contrades, que forma part intrínseca de la nostra cultura; tots tenim present els seus aromes i sabors a les coques de pinyons, als gustosos panellets, o als espinacs saltejats. Antigament s’utilitzava per fixar el terrenys sorrencs propers a la costa -d’aquí el nom de la zona dels Pins-. Actualment, se n’extreu la trementina, una resina que s’utilitza en medicina com expectorant, balsàmic i antisèptic. Sense deixar de banda el valor paisatgístic i pedagògic d’un arbre centenari d’aquestes característiques... Tot plegat; una llàstima!!! Doncs, el “Pi de Cinc Troncs” ja no en farà més de pinyes; ni donarà ombra als avis a les xafogoses tardes estiuenques; ni els pardals hi tornaran a fer el seu niu. Tampoc podrem tornar a fer cabanes sobre les seves branques, on la canalla somiàvem amb poder arribar algun dia al cim d’aquella muntanya llunyana: el Montseny...Tot això, malauradament, ja no tornarà! Ara tenim una soca de pi valorada en prop d’onze mil euros, i l’ajuntament diu que en farà un monument: un monument a l’estupidesa humana!? Bé menuts; del “Pi de Cinc Troncs” d’aquí a uns mesos, ja ningú no en parlarà, i d’aquí a uns anys alguns ni se’n recordaran, només uns quants -els més savis- n’aprendran. A reveure menuts, sigueu persones sàvies: reduïu, reutilitzeu i recicleu!!!

ed. 136 -(6Q)- 9 mayo 2006