follet Gombau ed. 99 --6Q-- 23 abril 2003

El follet Gombau.

Mare meva, quina festa!!! La teixona es marcava un “Cha-cha-chà” amb el vell mussol; en aquestes que la senyora merla, amb un vestit de plomes nou de trinca, servia copes i mes copes plenes amb un vell nèctar fermentat, de no se quina anyada... Aquella nit, a Pinya de Rosa, va ser del tot sonada! L’orquestra, estava formada per vells coneguts: el pare esquirol als teclats i els seus tres fills a les trompetes, la fura a la guitarra i l’eriçó al baix, finalment, en “Pitu”, el conill, tocant la bateria i, quina millor veu per un esdeveniment d’aquestes característiques que la de la nostra amiga la garsa, amb el seu lluent vestit blanc i negre...
Sobre de l’escenari, hi havia una enorme pancarta feta amb escorça de roure a on es podia llegir: “Pinya de Rosa, lliure!!”... De sobta, s’aturà la musica, i el gran “duc” s’apropà fins al micro:
- Bona nit companys! Sento molt interrompre aquesta magnifica festa. Tan sols vull llegir-vos unes paraules...-
-Toc, toc...- es va sentí pels altaveus, fruit d’haver picat un parell de cops sobre el micro per comprovar el só i, seguidament, després de ajustar-se les ulleres, començà la seva intervenció:
“ Tots els habitants de Pinya de Rosa, volem agrair molt especialment, aquest indult que els humans ens han atorgar. Finalment, les lleis humanes han declarat la finca, la nostre llar, Paratge Natural Protegit. Volem agrair, llavors, als nostres botxins el detall d’haver-nos perdonat la vida... de deixar que la “Guita”, la perdiu, torni a niar cada any... que la silueta dels falcons, continuïn sobrevolant els penya-segats quant el sol s’amaga a l’estiu. Que les gavines, continuïn naixen blanenques... que la flaira del romaní florit emplenin les futures primaveres... que els llangardaixos es continuïn bronzejant al sol sobre les roques...
Significa, llavors, que son lliures...? Significa que continuarem amb aquest aïllament que ens ha permet sobreviure en un equilibri perfecte...? No, molt hem crec que no! Les absurdes lleis humanes, un cop gestionada la paperassa (d’aquí a quatre o cinc anys), permetran que es trenqui aïllament al qual -irònicament- aquestes mateixes lleis obligaven.
Aviat, ens haurem d’acostumar a veure humans passejant en perfectes fileres qual japonesos acabats de baixar de l’autobús en un tour organitzat... O, no! pot ser, les lleis obligaran a respectar l’entorn minimitzant l’impacte dels humans sobre l’ecosistema, i restringiran l’accés. Sigui com sigui, companys, el nostre futur, i el dels nostres petits, no serà pas el mateix! Ens haurem d’adaptar ràpidament als canvis per poder sobreviure i, poder jubilar-nos formant part d’aquest anomenat “mon sostenible” dels humans.
Signat; tots els habitants de Pinya de Rosa... i uns follets!
- Bé companys! Que continuï la festa!!!