El follet Gombau
– Hola menuts! Avui, m’agradaria explicar-vos un
petit conte: “L’0liva de Santa Bàrbara”. Sí, sí, a l’ermita de Santa
Bàrbara hi vivia, ja fa un grapat d’anys, una formidable i preciosa
oliva comuna... Tots els dies, cap a tard, l’oliva sortia del seu petit
cau per veure com el sol, esgotat per la feina diària, se n’anava a
dormir tot amagant-se lentament darrere el Montseny.
Era llavors quan les suaus llums grogues i taronges es
desdibuixaven en tons liles i rosacis i, pausadament, donaven pas al
regne de la foscor; començava llavors, la seva jornada laboral. D’una
forta embranzida, aixecava el seu vol silenciós de rapinyaire nocturn i
s’esmunyia entre els petits i foscos carrerons, a la recerca de les
petites bestioles amb les què alimentar a la seva afamada mainada. Li
agradava fer servir de talaia, la torre gran de Santa Maria. Des d’aquí,
tota la petita vila marinera li quedava al seus peus... Des d’aquí, una
negre nit sense lluna, l’oliva va poder contemplar com les embarcacions
dels pirates apareixien darrere S’agulla i fondejaven d’amagat a la
badia. Amprats per la foscor i el silenci de la nit, desembarcaren a la
platja. I, com tan sols ho saben fer els pirates, s’esmunyiren
silenciosament pels petits i foscos carrerons... L’oliva, tafanera, va
volar fins els teulats més propers, i espantada per la presència dels
pirates, i com tan sols en saben fer les olives, va fer un fort xiscle
que va emplenar per uns instants el silenci de la nit. Després va
aixecar el seu vol silenciós i va sobrevolar pel damunt dels seus caps.
Els
pirates, espantats, fugiren en veure la silueta blanca de l’oliva que
creuava la foscor de la nit. “Ànimes en pena; aquest poblet està maleït
per ànimes en pena”, pensaren ells, ignorants. I, esgarrifats per
l’ensurt, embarcaren a corre-cuita en les seves naus, per esfumar-se tan
ràpidament com van aparèixer. Bé menuts, i això és tot, desitjo que us
hagi agradat; doncs, sortosament –i qui sap si són descendents de
l’oliva del nostre conte– podem tornar a gaudir de la presència de les
protectores olives sobrevolant els foscos carrerons de la nostra vila
marinera. A reveure menuts, us espero a la web. I recordeu: recicleu,
reduïu i reutilitzeu !!!
ed. 130 -(6Q)- 8 noviembre 2005
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada