El follet Gombau
Hola menuts! Com prova la magnífica i
rejovenidora primavera, bé!? Aquest mes d’abril que deixem enrere,
malauradament, passarà a la història com el més sec dels darrers cent
anys a les nostres contrades. Després d’una tardor excepcionalment
eixuta, d’un hivern força fred i sec i d’una actual primavera, també
minsa en pluviositat, el sotabosc i els marges dels camins i carreteres
són un veritable polvorí! Una petita guspira, una cigarreta o una
inofensiva barbacoa; poden desencadenar un terrible incendi forestal! És
per això menuts, que voldria demanar-vos molta precaució a l’hora de
sortir al bosc!
La manca d’aigua obliga a les diferents espècies vegetals i
animals a optimitzar els seus mecanismes biològics, l’única garantia de
sobreviure en aquests ecosistemes fràgils i delicats. Un clar exemple,
el tenim en una de les noves zones recuperades –amb molt d’encert per
part de l’actual consistori– com jardins urbans: em refereixo a “la
corba del cargol”. Aquest talús, en aparences erm, alberga una fràgil i
delicada comunitat vegetal i animal. Un clar exemple d’adaptació a la
supervivència d’espècies subjectes a les condicions més extremes i els
rigors del biòtop on habiten: petites esquerdes a la roca; uns quants
centímetres de terra escàs i sense nutrients, a on l’aigua de la pluja
s’escola per la superfície nua de la pedra, donant-los tant sols
l’oportunitat d’uns segons del líquid vital. Quan això succeeix, líquens
i molses, inerts, revifen en un ventall de foscos verds i grisos
brillants, les falzies es descargolen amb el seu to més clar i fresc.
Les sargantanes prenen el sol sobre les roques calentes, sempre pendents
d’un insecte per portar-se a la boca, aquests activen el seu cicle
vital amb l’arribada d’humitat, cosa que aprofiten les mallerengues per
atipar els seus sis famolencs polls que l’esperen al niu, just a l’altra
banda de la carretera, en un petit forat prop de les nues arrels dels
aladerns. Tot plegat, una petita comunitat natural, fràgil, molt fràgil!
Un racó de supervivència, únic i meravellós, recuperat per a ús de tots
els ciutadans. Sembla ser que comencem a fer les coses amb seny! Bé
menuts, gaudiu d’aquests nous espais recuperats, i conserveu-los perquè
en gaudim tots. I recorda: recicla, redueix i reutilitza... A reveure
menuts!

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada