12 de març 2012

follet Gombau ed. 124 -6Q- 18 mayo 2005

El follet Gombau

Hola menuts! Com prova la magnífica i rejovenidora primavera, bé!? Aquest mes d’abril que deixem enrere, malauradament, passarà a la història com el més sec dels darrers cent anys a les nostres contrades. Després d’una tardor excepcionalment eixuta, d’un hivern força fred i sec i d’una actual primavera, també minsa en pluviositat, el sotabosc i els marges dels camins i carreteres són un veritable polvorí! Una petita guspira, una cigarreta o una inofensiva barbacoa; poden desencadenar un terrible incendi forestal! És per això menuts, que voldria demanar-vos molta precaució a l’hora de sortir al bosc! La manca d’aigua obliga a les diferents espècies vegetals i animals a optimitzar els seus mecanismes biològics, l’única garantia de sobreviure en aquests ecosistemes fràgils i delicats. Un clar exemple, el tenim en una de les noves zones recuperades –amb molt d’encert per part de l’actual consistori– com jardins urbans: em refereixo a “la corba del cargol”. Aquest talús, en aparences erm, alberga una fràgil i delicada comunitat vegetal i animal. Un clar exemple d’adaptació a la supervivència d’espècies subjectes a les condicions més extremes i els rigors del biòtop on habiten: petites esquerdes a la roca; uns quants centímetres de terra escàs i sense nutrients, a on l’aigua de la pluja s’escola per la superfície nua de la pedra, donant-los tant sols l’oportunitat d’uns segons del líquid vital. Quan això succeeix, líquens i molses, inerts, revifen en un ventall de foscos verds i grisos brillants, les falzies es descargolen amb el seu to més clar i fresc. Les sargantanes prenen el sol sobre les roques calentes, sempre pendents d’un insecte per portar-se a la boca, aquests activen el seu cicle vital amb l’arribada d’humitat, cosa que aprofiten les mallerengues per atipar els seus sis famolencs polls que l’esperen al niu, just a l’altra banda de la carretera, en un petit forat prop de les nues arrels dels aladerns. Tot plegat, una petita comunitat natural, fràgil, molt fràgil! Un racó de supervivència, únic i meravellós, recuperat per a ús de tots els ciutadans. Sembla ser que comencem a fer les coses amb seny! Bé menuts, gaudiu d’aquests nous espais recuperats, i conserveu-los perquè en gaudim tots. I recorda: recicla, redueix i reutilitza... A reveure menuts!


ed. 124 -6Q- 18 mayo 2005

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada