El follet Gombau
Hola menuts! Com anem? Som a les davallades de
l’estiu, cap al tard, quan el sol es consumeix parsimoniós darrere del
Montseny, ja fa dies que les petites guilles surten de cacera amb la
seva mare pels voltants del Tordera; també surten del seu cau els joves
conillets, i els petits eriçons que s’amagaran ràpidament en veure’ls
apropar-se en la llunyania; gairebé totes les espècies ja tenen els
petits a punt per emprendre el complex camí de la supervivència.
Les vacances estiuenques ens permeten gaudir d’un munt
d’activitats a l’aire lliure... De ben segur, molts de vosaltres
cavalcareu amb les vostres bicicletes amunt i avall; i ara, mercès al
“carril-bici”, encara més! També ho fan el pocs turistes que ens visiten
aquest any, que, buscant la frescor de la tarda, s’enfilen cap a la
vora del Tordera.
El canyar ja és força alt, i l’ampla pista de terra
permet gaudir d’una tranquil·la i plàcida passejada; la mainada corre
amunt i avall sense el perill constant dels automòbils. Uns fan esport,
d’altres, simplement s’esbargeixen; també els gossos poden deslliurar-se
per uns moments de les seves fermes corretges i remullar-se una estona
al riu.
Malauradament, de tant en tant, algun brètol trenca aquesta
pau i tranquil·litat amb el soroll de la seva moto, o s’apodera de la
pista a tota velocitat amb el seu “quad”... o, repetitivament, els
dissabtes, diumenges i festius —durant la major afluència de passejants a
la zona— els ploms dels perdigons del camp de tir piquen al canyar
produïnt un bon ensurt als transeünts i, inevitablement, són perpetu
degoteig contaminant sobre la llera del riu.
El Tordera és la
frontera natural entre Barcelona i Girona, un traç imaginari en terra de
ningú, un lloc on regna l’anarquia! On són aquells activistes que tant
cridaren per salvar una privada Pinya de Rosa, actualment, lloc de
passeig pels gossos dels veïns residencials? On són? Ja se’ls acabaren
les piles...?
Encara n’hi ha moltes més guerres a on lluitar; i
salvar el Tordera, l’artèria que proporciona la vida a un munt d’éssers
vius, crec —personalment— que és un noble motiu per fer-ho.
Bé
menuts, a l’estiu, més que mai, no malbarateu l’aigua !!! I recordeu:
l’aigua és un bé escàs i insubstituïble. I, si vols explorar la natura
amb mi, visita la meva web: http://www.telefonica.net/web2/elfolletgombau A reveure menuts !!!

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada