follet Gombau ed. 108 -(6Q)- 14 enero 2004

El follet Gombau

Hay mucho poco civismo

Hola menuts! Com prova l’any nou? Han arribat els reis a casa vostra? Sí?... Al Tordera també... Mercès a les darreres feines de reforestació i arranjament, l’aspecte del riu –des del Delta fins al primer pont- és, veritablement, un treball acurat i amb seny... Però, tant punt travessem els dos primers ponts, en direcció a Tordera, la cosa canvia dràstica i vergonyosament; us faré tan sols cincs cèntims dels regals que els reis ens han abocat aquest Nadal: a sota el pont podrem trobar els primers regalets: runes i escombraries de tota mena, des d’un televisor fins a un moble de menjador...
Arribem, ara, a la dessaladora... Dos tubs emissors de la dessaladora sense cap mena de reixa o protecció, que pogués impedir -mai fos els cas- que un menut, o un gos, tot passejant, es poguessin ficar a dins accidentalment i quedar atrapats, deixant de banda –com pugueu observar- l’impacte visual de l’obra...
Des de la dessaladora, fins a la depuradora, la nova pista permet que els reis ens arribin, còmodament, en cotxe particular... Què fàcil és abocar al marge del riu, ràpidament d’amagat, qualsevol objecte imaginable... Per exemple: tres bombones de butà!? Sí, de butà. Deuen ser perquè el riu “no tingui fred”... tan sols li falten les estufes... O, bosses, i més bosses –potser- amb escombraries. I més runes i caixes de fruita i restes de podes... i... bé; continuaren passejant...
S’acaba la pista, i arribarem a la depuradora; entre pous, pous, i més pous, que ininterrompudament extreuen l’aigua del subsòl, i deixant enrera el transformador, arribarem fins a la renovada estació de bombeig de Lloret. A partir d’aquí podem con-tinuar un altre cop arran de riu.
I un altre cop, trobem uns quants regals... Tan sols, que el que aquest cop em trobo, em fa esgarrifar... Es tracta de sis bombones amb restes de Bromometà (bromur de metil -CH3Br-)!!! Segons la International Chemical Safety Cards (ICSC), el Bromometà es un tòxic fungicida, que, fins i tot, podria arribar a explotar en contacte amb l’aire! És tòxic per inhalació i per contacte, produïnt greus cremades. S’absorbeix ràpidament per la pell, amb risc d’edemes pulmonars i inclús la mort... No tinc paraules... Vergonyós!!! Decideixo continuar... esgarrifat.
No pot ser el que veuen els meus ulls... Quan deia allò de les estufes, feia conya!!! Sí; són dues estufes, de gas-oil i no de butà. Però són dues estufes... Entre abocament i abocament, runes i més runes, arribarem a tocar al terme municipal de Tordera...
Ara el camí, fins i tot arriba a ser bonic. La vegetació més densa del canyar permet la vida a molts dels habitants de la riba. Que ara, tímidament, es comencen a deixar veure, i a sentir... Ara, puc escoltar, acompanyat per la suau remor de l’aigua en direcció al mar, el piular del pit-roig, el del petit rossinyol, el de la merla i els tords... ara, veig com una petita fura creua el camí; ara, puc veure com volen el tudons...
Bé menuts, el que jo no voldria per aquest nou any que tot just comença, és aquest riu que acabeu de veure... és per això que, un cop més, us demano que al 2004: Reduïu, Recicleu i Reutilitzeu... Entre tots, ho aconseguirem. A reveure, menuts!!!


ed. 108 -(6Q)- 14 enero 2004