Asfalt
Se sent pudo de pneumàtic a sobre l’asfalt
d’un vanitós darrera un volant.
Que satisfà el seu ego a cops de gas.
Es creu protegit, darrera els vidres i els miralls.
Tant sols; uns segons..., els que dura la velocitat.
Tant sols..., uns segons...,
els que va durà l’impacte contra el cristalls.
Se sent pudo de budells i de sang calenta
sobre l’asfalt.
D’un pobre home que anava a treballar;
que se'n guanyava la vida darrera el volant.
El vanitós se’l ha carregat
i tot, per excés de velocitat.
I el molt mal (...) se’n ha escapat
de deixar-se el cervell escampat a l’asfalt.
Qui som nosaltres per prendre la vida
només per el nostre ego elevar?
6Q 25/4/99
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada